L’escultura gòtica , com la romànica està vinculada a l’arquitectura especialment a les portades, el cor i els púlpits de les catedrals.
La portada continua sent un lloc molt important per la decoració escultòrica, ja que la hi veu tothom que entra a la catedral.
La portada gòtica té les mateixes parts que la romànica però els arcs de les arquivoltes són apuntats en lloc de ser de mig punt. El relleu del timpà es divideix en registres o bandes horitzontals. En els brancalls apareixen les anomenades estàtues-columnes. El mainell sol estar decorat per la figura de Crist o la Mare de Déu.
A l’interior de la catedral apareixen nous elements amb relleus escultòrics: el púlpit i el cor. També apareixen els sepulcres o tombes de personatges importants – reis , nobles - que volen ser enterrats a la catedral.
La portada gòtica té les mateixes parts que la romànica però els arcs de les arquivoltes són apuntats en lloc de ser de mig punt. El relleu del timpà es divideix en registres o bandes horitzontals. En els brancalls apareixen les anomenades estàtues-columnes. El mainell sol estar decorat per la figura de Crist o la Mare de Déu.
A l’interior de la catedral apareixen nous elements amb relleus escultòrics: el púlpit i el cor. També apareixen els sepulcres o tombes de personatges importants – reis , nobles - que volen ser enterrats a la catedral.
Els capitells a l’art gòtic perden la seva funció decorativa, ja que la gran altura que tenen les columnes i els pilars fan impossible poder veure els seus relleus.
L’escultor gòtic vol plasmar la realitat i la bellesa, de vegades idealitzades, creant un nou llenguatge artístic amb més naturalisme.
Les figures abandonen la rigidesa i la frontalitat típica del romànic, apareixen més somrients i amb més moviment.
La majoria d’artistes gòtics continuen essent anònims, però van apareixent escultors que destaquen individualment per les obres que fan com ara: Gil de Siloé a la Corona de Castella o Pere Joan que va fer el Sant Jordi que presideix la façana del Palau de la Generalitat i el sepulcre de la reina Elisenda de Montcada.
L’escultor gòtic vol plasmar la realitat i la bellesa, de vegades idealitzades, creant un nou llenguatge artístic amb més naturalisme.
Les figures abandonen la rigidesa i la frontalitat típica del romànic, apareixen més somrients i amb més moviment.
La majoria d’artistes gòtics continuen essent anònims, però van apareixent escultors que destaquen individualment per les obres que fan com ara: Gil de Siloé a la Corona de Castella o Pere Joan que va fer el Sant Jordi que presideix la façana del Palau de la Generalitat i el sepulcre de la reina Elisenda de Montcada.
