4.- GÒTIC: Naturalisme i espiritualitat

L’art gòtic es desenvolupa a Europa des del segle XIII al XV, època anomenada Baixa Edat Mitjana. Aquest període coincideix amb el renaixement de les ciutats, el desenvolupament del comerç, el naixement de la burgesia i de les universitats, que seran els nous centres de cultura desplaçant els monestirs.

El món rural perd el protagonisme econòmic i cultural que gaudia a l’ Alta Edat Mitjana, i lentament les ciutats controlaran el comerç, i es convertiran en un focus d’atracció per a la gent de totes les classes socials.
El gòtic està vinculat a una societat urbana, el seu edifici més característic és la catedral que es situa al centre de la ciutat.
L’art gòtic apareix a l’Îlle de France, prop de París, on es construeixen per primera vegada catedrals com la de París (B) (1163), Chartres (1194), Reims (1211), aquesta febre constructora es difondrà per Europa i arribarà a la Corona de Castella on es realitzaran les catedrals de Burgos

ARQUITECTURA GÒTICA.

Els edificis gòtics poden ser religiosos – catedrals – o civils - palaus -, ambdós estan construïts en pedra.

La principal característica de l’arquitectura gòtica és la seva altura, la verticalitat. Els murs són més prims que a l’art romànic, ja que el pes del sostre ho aguanten el pilars, les columnes, els contraforts i els arcbotants . Això permet obrir més finestres – vitralls - als murs que doten de lluminositat l’interior de l’edifici.
L’arc típic de l’estil gòtic és l’arc apuntat malgrat que també s’utilitzen altres tipus . La volta més característica és la de creueria que recull el pes del sostre i el transmet fins al terra mitjançant els pilars i les columnes. Els arcbotants i els contraforts exteriors també contribueixen a aquesta funció.
Les plantes gòtiques són de creu llatina poc marcada, amb 3 ó 5 naus. A la capçalera apareix la girola - passadís que envolta la part darrera de l’altar – que dóna pas a les capelles radials o absidioles. A Catalunya les esglésies gòtiques tenen plantes de saló – una sola nau molt ample – i més curta que les franceses.

La decoració exterior de les catedrals gòtiques està concentrada a les portades. A l’interior seran els vitralls, les rosasses, els retaules els que decoraran l’espai.

A l’arquitectura gòtica l’espai és un camí cap a l’altar que al capvespre s’il·lumina amb els raigs de sol que es filtren per la rosassa de la portada principal.

QUADRE ARQUITECTURA GÒTICA

MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ	PEDRA
ELEMENTS DE SUPORT Són els que “aguanten” els arcs, les voltes i el sostre.	COLUMNES PILARS ARCBOTANTS CONTRAFORTS EXTERIORS coronats per PINACLES
ELEMENTS SOSTINGUTS Són els que estan aguantats per els elements de suport	ARCS APUNTATS o OGIVALS VOLTES DE CREUERIA
PLANTES	CREU LLATINA POC MARCADA( de tres a cinc naus)
CAPÇALERA	ABSIS ( un o tres, de forma semicircular) GIROLA (en les catedrals) ABSIDIOLES (petites capelles radials)
FINESTRES	VITRALLS ROSASSES (finestres circulars)
ELEMENTS DECORATIUS	PINACLES (element decoratiu vertical situat damunt els contraforts exteriors) PINTURA – RETAULES - ESCULTURA
TIPUS D’EDIFICIS RELIGIOSOS	CATEDRAL (Ex: Chartres, París - França) - Burgos, Lleó, Toledo, Palma de Mallorca Barcelona) ESGLÉSIA (Ex: Santa Maria del Mar) MONESTIR (Ex: Pedralbes)

4.1.-ARQUITECTURA: LA CATEDRAL DE CHARTRES

Planta , vista exterior i voltes de creueria de la Catedral de Chartres (França)













Dibuix de la Catedral de Chartres

La catedral de Chartres fou iniciada l’any 1194 arran d’un gran incendi que devastà la catedral romànica del segle XI.

Té una planta de tres naus – la central més alta que les laterals – que es converteixen en cinc naus a la capçalera. Presenta un creuer poc marcat i un absis amb doble girola.

L’antiga coberta de fusta va ser substituïda per voltes de creueria i els arcs de mig punt pels ogivals .

Els gruixuts murs romànics, ara ja no fan funció de suport i són reemplaçats per altres murs molts lleugers, perquè el pes de les voltes descarrega sobre pilars, arcbotants i contraforts exteriors coronats per pinacles.

Els nous murs permetran l’obertura a les naus laterals de grans vitralls que donen una major il·luminació a l’interior.

Com la majoria de catedrals franceses presenta dos esveltes torres a la façana principal, la de l’oest.

L’exterior dóna una gran sensació de verticalitat , la altura de les naus està reforçada per les torres campanar i pels pinacles.

La catedral de Chartres és considerada com el primer edifici totalment gòtic i el prototip de les catedrals. El seu gran espai interior fa sensació de lleugeresa, amplitud i claredat, la seva verticalitat simbolitza l’apropament a Déu.

http://www.sevillaen360.es/tours/tourvirtualcatedraldesevilla/tourvirtualcatedraldesevilla.html

ESCULTURA GÒTICA

“E prengueren la caixa de Tirant e de la Princesa, e ab gran professo de molts capellans, frares e monges, lo portaren a l’església major de la ciutat, e fon posada dins una tomba, que quatre grans lleons sostenien...”

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc ( capítol CDLXXXV)

QUADRE ESCULTURA GÒTICA

MATERIAL	PEDRA ( portada) MARBRE (sepulcres) FUSTA (figures exemptes, Crist o Mare de Déu) Les escultures fetes de fusta s’anomenen talles com en el romànic. IVORI (utilitzat per objectes de petit format)
TÈCNICA	TALLA
CARACTERÍSTIQUES	- NATURALISME - Figures més realistes, més humanitzades. - Rostres més somrients - Vestits menys rígids - Es perd la frontalitat del romànic.
TIPUS D’ESCULTURES	- FIGURES EXEMPTES: CRIST CRUCIFICAT: Porta tres claus, un a cada mà i un que aguanta els dos peus superposats. Són imatges més humanitzades perquè expressen el dolor. MARE DE DÉU: Tenen més comunicació entre ells, la Verge pot somriure. FIGURES DE SANTS -GRUPS ESCULTÒRICS (quan està format per diverses figures) - BAIX RELLEUS (portada) SILLERIES DEL COR realitzades en fusta. SEPULCRES PÚLPITS
TEMES	RELIGIOSOS PANTOCRATOR representa a Crist Jutge. Habitualment està al centre de la portada. TETRAMORFOS són les figures que representen els quatre evangelistes: Sant Mateu simbolitzat per un home. Sant Joan per un àguila Sant Marc representat per un lleó Sant Lluç per un brau. MARE DE DÉU apareix aguantant i mirant al Nen Jesús , com una mare amorosa. PROFANS: ESCENES DE LAS VIDA QUOTIDIANA

CROMATISME

MONOCROMA POLICROMA

ESCULTURA GÒTICA

L’escultura gòtica , com la romànica està vinculada a l’arquitectura especialment a les portades, el cor i els púlpits de les catedrals.

La portada continua sent un lloc molt important per la decoració escultòrica, ja que la hi veu tothom que entra a la catedral.
La portada gòtica té les mateixes parts que la romànica però els arcs de les arquivoltes són apuntats en lloc de ser de mig punt. El relleu del timpà es divideix en registres o bandes horitzontals. En els brancalls apareixen les anomenades estàtues-columnes. El mainell sol estar decorat per la figura de Crist o la Mare de Déu.
A l’interior de la catedral apareixen nous elements amb relleus escultòrics: el púlpit i el cor. També apareixen els sepulcres o tombes de personatges importants – reis , nobles - que volen ser enterrats a la catedral.

Els capitells a l’art gòtic perden la seva funció decorativa, ja que la gran altura que tenen les columnes i els pilars fan impossible poder veure els seus relleus.
L’escultor gòtic vol plasmar la realitat i la bellesa, de vegades idealitzades, creant un nou llenguatge artístic amb més naturalisme.

Les figures abandonen la rigidesa i la frontalitat típica del romànic, apareixen més somrients i amb més moviment.
La majoria d’artistes gòtics continuen essent anònims, però van apareixent escultors que destaquen individualment per les obres que fan com ara: Gil de Siloé a la Corona de Castella o Pere Joan que va fer el Sant Jordi que presideix la façana del Palau de la Generalitat i el sepulcre de la reina Elisenda de Montcada.